Dimecres passat vaig
veure el Barça-City (Juvenil). Més enllà de constatar que el juvenil del Barça
també vol jugar com el 1er equip (sense extrems, un joc menys constructiu al
mig del camp, etc.), una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el
fet de veure força errors de tipus tàctic del nostre equip.
Ahir dijous, via
twitter, sirocco_10
ens deia com un scout del Villarreal li explicava el canvi de mentalitat que hi
ha a molts Clubs grans pel que fa al futbol base. Per tal que tingueu una mica
d’idea, aquells que no sàpiguen massa de què va tot això, penseu que, en
general, el futbol base es desenvolupa en 4 etapes: Iniciació (fins els 12
anys, aproximadament), Desenvolupament (16 anys), Rendiment (19 anys) i,
Competició (21 anys). Què és el que està passant? Doncs, molt senzill: els
grans Clubs estan centrant-se molt més en el Rendiment i la Competició (tant a
nivell de treball com de scouting i captació), que no pas en la Iniciació i el
Desenvolupament.
I això és dolent.
Molt dolent. Pel futbol, en general, però, pel Barça en particular, encara més.
Per tot el que significa el famós “model” i, la seva aplicació.
M’explicaré. Els
darrers 25 anys (des de l’arribada de Cruyff a la banqueta del Barça, encara
que això no agradi a molts), el Barça ha desenvolupat un model d’entrenament i
de joc especial. No únic (al cap i a la fí, Cruyff el va portar de l’Ajax i, ho
va juntar amb les coses que ja feia Laureano
Ruiz), però, sí tant ben aplicat que ens ha portat on ens ha portat
(Lligues, Champions, Seleccions...) i, que ha merescut el reconeixement unànime
de tot el món (futbolístic i no futbolístic).
El problema rau en
què el “model” era quelcom més que una manera o un estil de jugar a futbol. El
“model” contenia tots els Principis del Futbol (vaig escriure sobre
el tema fa uns anys al magazine de Martí Perarnau). Si alguna cosa
bona tenen els Cursos d’Entrenador de la RFEF és que estableix uns Principis
(Ofensius i Defensius) que no he vist a cap altre país. De fet, a molts països,
segons amb qui parles, et diu que els Principis són uns o uns altres.
Això vol dir que,
qualsevol noi que havia passat pel futbol base del Barça coneixia el “joc”, el
“què”, però, també, el “com” o el “per què” d’una determinada situació al camp.
Ara, no. I aquest “ara, no” inclou la pausa, la temporització. La pressió, la
possessió, l’amplitud de camp, l’1-4-3-3 es poden fer servir a moltes maneres
de jugar, però, la pausa i la paciència van lligades de manera inequívoca al
joc posicional. I, la pausa i la paciència permeten tenir les línies juntes,
permeten els desmarcaments de suport (el “3er home”, “l’home lliure”),
permeten tancar el camp de manera correcta i, permeten moltes coses homes.
I, tot això, ja no hi
és. I no és que no es vegi al 1er equip. Es que no es veu ni al
Barça B, ni al Juvenil. No deixa de tenir la seva lògica. Més enllà que la base
ha de jugar com ho fan els “grans”, el fet és que la gran majoria de jugadors
del B (17, crec que són), no han passat pel Juvenil i, molts dels del Juvenil
tampoc són formats a casa nostra. I, no coneixen el joc posicional; però, molts
sembla que no coneixen tampoc els Principis dels que parlàvem abans. I, els
entrenadors (Gerard i Gabri), sembla que tampoc o, com a mínim, sembla que no
els importa si s’apliquen o no. I, en lloc d’ensenyar (Futbol Formatiu
Professional, en diuen ara del B i el Juvenil, però continua sent “formatiu”, o
no?) volen guanyar sigui com sigui.
Però, hi ha més. Fins
ara, es buscaven, sobre tot per la base, jugadors hàbils, amb toc de pilota,
capaços de conduir, passar, driblar... Ara, no. Ara es busquen jugadors més
grans i més forts. I, ens diuen que Rakitic substitueix Xavi o, que André Gomes
o Denis Suárez substitueixen Iniesta. O, que si no juga Busquets, pot fer-ho
tranquil·lament Mascherano. I es queden tan tranquils. Com si fora el mateix!
Com si tingués alguna cosa a veure un dribbling de Messi o Iniesta amb un de
Rakitic o André Gomes. No. Res a veure. Els primers driblen per la seva
qualitat. Els darrers, per la seva potència. No ens confonguem.
I, ens diuen també
que, és clar, s’ha de jugar amb els jugadors que tens. Que l’entrenador ha
d’adaptar-se a les característiques dels seus jugadors. Em sembla fantàstic,
però, tots aquests jugadors els ha fet venir Luis Enrique, no??? I, els que han
vingut al B, per fer una cosa similar, és cosa de Gerard López, no?? O, és que
algú es creu que els entrenadors no tenen ni veu ni vot a la confecció de la
plantilla??? I, que els Secretaris Tècnics respectius (Robert Fernández, Pep
Segura) busquen el que ells volen o, ho fan seguint les idees de l’entrenador?
I, tot això, es fa seguint les directrius de la Junta, perquè, clar, no oblidem
que qui mana és la Junta. I són ells qui decideixen quin “model” vol seguir el
Club. Ells, ningú més.
Però, de la Junta ja
en parlarem un altre dia, si de cas. Tornem al nostre “joc posicional”. Ens
diuen que la base (Futbol Formatiu Amateur, fins els 17 anys, allò que dèiem al
començament d’Iniciació i Desenvolupament) continua treballant de la mateixa
manera que fins ara. Ho dubto molt. Però, és que a més de dubtar-ho, és una
incoherència. Es a dir: fins els 16-17 anys els ensenyem una cosa. A partir
d’aquí, una molt diferent. I, tot això, mentre anem portant nois de fora pel B
i el Juvenil que no estan formats en el joc de posició.
Però, i els
entrenadors?? Fins no fa gaire, la majoria d’entrenadors al futbol base eren
gent que portaven molts anys a la casa o, eren ex-jugadors que coneixien bé el
model. Per una raó o altra, molts d’aquests ja no hi són i, els que han tornat
o han fet amb altres idees. No deixa de ser trist que els entrenadors formats
al Barça vagin arreu per explicar el model i que, quan tornen, no l’apliquin.
Es el que hi ha. Es parla que, en un futur no molt llunyà, Xavi podria ser
l’entrenador ideal pel Barça. No ho dubto. Ara bé, dubto molt que vingui amb
aquesta Junta Directiva i, encara dubto més que pugui aplicar el joc de posició
amb tot el que he dit fins ara. I, si no, mireu les dificultats de Guardiola
per aplicar-ho, primer al Bayern i, ara, al City.
No dubto que el Barça
continuarà guanyant competicions, fins i tot quan Messi marxi. Jugarem d’una
manera diferent, amb jugadors que seran diferents i, amb una majoria de
jugadors de fora. Però, guanyarem, segur. Al cap i a la fí, a la gran majoria
de socis i seguidors només els importa guanyar com sigui.
Ara, “allò” que va
enlluernar al món i que molts encara no han après que NO es diu “tiki-taka” i,
que es diu “joc posicional”, desenganyeu-vos. Tardarem anys en tornar-ho a
veure. Si ho tornem a veure.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a
twitter: @JordiPascualP
