Seguidors

Pàgines

dissabte, 28 de febrer del 2015

LLUMS I OMBRES



Més enllà del canvi de "Model" (Aquell que, segons la Directiva no es qüestionava) i, del fet, per mí inacceptable que el 1er equip jugui d'una manera i, a la base es treballi i jugui d'una manera diferent, el cert és que el Barça de Luis Enrique presenta una sèrie de característiques força. Anem a veure que és el fort d'aquest equip i, per on grinyola aquesta manera de jugar de l'asturià.
El primer que queda clar és que aquest equip s'ha fet a partir de la verticalitat i, no de la horitzontalitat. Fins ara el Barça era un equip que pujava lentament la pilota fins tenir tots els seus jugador situats en posicions atacants i, a partir d'aquí, començar aquell ball de posicions i jugadors que hipnotitzava el rival fins que aquest deixava un forat per on penetrar amb moltes opcions de fer gol. Era un equip basat en els centrecampistes. Omplir el centre del camp de jugadors i crear les superioritats a partir d'aquest moment era el més important.
Ara, això no existeix. L'equip comença darrera per anar ràpidament cap a dalt, a buscar els "tres tenors" perquè, a partir d'aquests, vinguin les jugades. I, bàsicament, tot passa per Messi. Abans, el joc s'organitzava a partir de Xavi. Ell dictava el "tempo" del partit. Quan anar ràpid i quan poc a poc. Ara, es busca ràpidament a Messi perquè aquest, des de la posició d'extrem endarrerit, faci una diagonal per Neymar. Aquesta diagonal és la que li dona temps per arribar a la frontal de l'àrea, que és el lloc on l'astre argentí és letal. Setmanes endarrera, Messi agafava la pilota i començava a driblar jugadors fins arribar a la frontal. Tenia dues línies i 6-7 jugadors per eliminar. Ara ja no. Elimina els migcampistes contraris amb aquesta passada i arriba a la frontal on tindrà 2-3 jugadors que el "molestin". Força més fàcil.
Si la diagonal no és factible, aleshores Messi intenta driblar i marxar per la banda dreta. Però aquí es troba tancat per 2-3 contraris... i, per la línia de banda. Quan Messi jugava de "Fals 9", podia tenir contraris, però no tenia limitacions d'espai. Ara les té i, això fa que perdi més fàcilment pilotes.
I si Messi està tancat, toca juga pilota cap al darrera i, comemçar la circulació de la pilota. Però, aquest equip ja no té a Xavi i, no hi ha ningú que jugui el seu rol. Els migcampistes (Iniesta, Rakitic, Rafinha...), no són jugadors que tinguin la pausa i el sentit del joc del de Terrassa. I, l'equip ho nota molt. Massa. I, com que el Joc Posicional ha passat a ser una cosa accessòria, quan no es treballen els mecanismes i els automatismes, aquests es perden. Com s'ha perdut la paciència futbolística. Tot és vertigen i velocitat. D'anada i tornada.
I ara l'equip arriba a les posicions d'atac amb molta distància entre les línies. Això fa que, si hi ha pèrdua de pilota, el contrari tingui molts més espais per contraatacar, de la mateixa manera que ho té el Barça. Els partits s'han convertit en un anar i tornar, moltes vegades sense sentit. I aquest Barça dona moltes opcions per l'adversari. Qualsevol equip pot posar en problemes a la defensa del Barça, que no té tota la culpa, ni molt menys, dels gols encaixats.
Es diu que quan un equip rep gols, es culpa de la defensa o el porter. No. Com a mínim, no sempre i, en el cas del Barça, potser menys vegades de les que la gent pensa. Si la pilota arriba fàcilment als davanters contraris i aquests tenen opcions clares de superar la defensa no és, per principi, perquè els defenses siguin dolents o, no estiguin en "forma". Moltes vegades es troben en situacions de 2v2/1v2/1v1 on el contrari encara porteria mentre el defensa va corrent d'esquenes. O, el defensa ha de baixar a tota velocitat des de posicions ofensives, perquè l'estructura de l'equip no permet que hi hagi les cobertures i vigilàncies adequades.
Luis Enrique, després de molt temps, sembla que ha trobat el seu equip tipus. Aquest està format per Bravo (Ter Stegen per Copa i Champions), Alves i Alba com laterals, Piqué i Mascherano com centrals, Busquets de mig centre amb Rakitic i Iniesta d'interiors i, Messi, Suárez i Neymar com davanters.
Es evident que els tres davanters és pura dinamita. Si no és la millor davantera de la història del futbol, segur està entre les millors. Hi ha gol, qualitat i màgia. Cada jugador és diferent i, cada jugador aporta unes característiques úniques al joc: Velocitat, moviments sense pilota, definició. Quan la pilota la té quasevol d'ells tres, saps que alguna cosa pot passar. I, aquesta no acostuma a ser bona pels rivals.
El mig del camp és qui més pateix aquest nou model de Luis Enrique. La participació en la construcció del joc és pràcticament testimonial. Com ja hem dit, la pilota circula a gran velocitat de la defensa a la davantera i, els migcampistes només serveixen com acompanyants. I, com acompanyants, tenen un paper secundari. La seva feina és més de recuperació que no de construcció. I, Xavi i Iniesta es troben molt incòmodes amb aquestes funcions tant allunyades de les seves característiques. I Busquets ha de vigilar centenars de metres quadrats, perquè l'equip ja no és aquell equip que estava tant juntet i, que tenia un jugador a 10m. d'un altre. Ara, això  no existeix. Si la pilota arriba als davanters, aquests intenten fer alguna cosa sense esperar suport. Si va bé, és fantàstic. Però, si no s'acaba la jugada, els migcampistes són molt lluny i, els espais són molt grans. Com que es tracta de córrer i, no pas de tenir fluidesa en el joc, molta gent prefererix Mascherano en lloc de Busquets al centre. Com vaig dir fa uns dies, abans, per controlar els partits feiem servir Xavi. Ara fem servir Mascherano. Jugadors diferents, de concepte futbolístic diferent. I, lògicament, donaran resultats diferents. Hem passat de fer córrer la pilota a que corrin els jugadors. Concepte.
I, en defensa, després que han vingut Douglas, Mathieu i Vermaelen, continuen jugant Piqué i Mascherano, amb rols testimonials per Bartra i Montoya. Es cert que hem recuperat la millor versió de Piqué i, l'equip ho agraeix. Però Mascherano continua sent el "lliure" (Ho sento, això de "central corrector" no ho accepto; ja sabeu que no m'agrada les invencions de noms per coses existents) i, sembla que no hi hagi alternativa creible per part de l'entrenador en els partits importants. De mentres, Alves continua oferint una de freda i una de calenta i, Alba, en situacions defensives compromeses, demostra que encara té mancances tàctiques. Ambdós es troben molt més còmodes en atac que en defensa. Potser per què ni tant sols per jugadors tant ràpids com ells això els serveix?
I, darrera els defenses, hi ha el porter. Bravo és el porter que s'esperava. Sobri, sense grans estridències. Un porter per guanyar partits, però no per guanyar Campionats, en la meva opinió. Em podreu dir que és el porter menys golejat de la Lliga i, que és possible que ho sigui a final de temporada. El porter del Barça ha de parar les pilotes molt difícils... i alguna de les impossibles. Ter Stegen està demostrant l'encert del seu fitxatge. Sense complexos, jugant amb tranquilitat i, és molt jove. I, aquest sí, que para alguna de les pilotes impossibles.
Estem parlant d'un Barça que fa molts gols, però que també dona moltes opcions al contrari. Un Barça construït de de la velocitat dels jugadors i, no des de l'ordre de la pilota. En el fons, això era d'esperar. Compareu els jugadors que eren Luis Enrique i Guardiola i, compareu com són els seus equips. I, no és el mateix jugar contra un equip de mitja taula a la Lliga, que fer-ho contra el Madrid, el Chelsea o el Bayern a la Champions. Si juguem com la primera part contra el City, tot és possible per aquest equip. Si ho fem com la segona...
Un equip, com va dir Luis Enrique a la seva roda de premsa de presentació, que és imprevisible. El que passa és que moltes vegades sembla imprevisible pels mateixos jugadors.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP