L'èxit de la selecció USA al Mundial
de Brasil, on van quedar eliminats a vuitens de final per Bèlgica, després de
quedar segona al seu grup, per darrera Alemanya (campiona) i, per davant de
Portugal, amb audiènces milionàries a la
TV i, també, amb milers de persones als carrers veient els
partits des d'estadis o altres llocs, ha tornat la plantejar l'eterna pregunta:
Per què els Estats Units no poden produir grans figures a nivell mundial ni, arribar
a unes semifinals (per exemple), en una Copa del Món?
Estats Units té dues coses molt
importants a l'hora de converti-se en potència mundial. Per una banda, més de 4
milions de jugadors registrats, amb una percentatge altíssim de jugadors joves.
Per altra banda, diners, que sempre ajuden.
Ara bé, quan parlem de diners hem de
tenir en compte una cosa. A Estats Units tot es fa de cara al benefici. Si no
hi ha benefici, no hi ha activitat. I, aquí és on s'ha de fer el primer canvi.
El futbol ha de deixar de ser "orientat cap el negoci" i passar a ser
"orientat cap l'esport". I això inclou aquells que organitzen les
competicions. Entenc que s'ha d'anar cap un sistema on tothom estigui dins i,
això inclou tant el futbol d'adults com el de base. Es a dir, 1era Divisió,
2ona, 3era, Categories regionals, etc. Però, tothom dins i, que juguis aquí o
allà en funció dels teus resultats esportius, no que siguis admès a la MLS en funció d'una xifra de
negoci prevista.
Però, si la cosa funcionés així
només a nivell adult, encara podriem donar-ho com bò. El problema comença al
futbol-base. Milers de Clubs i milers d'Entrenadors que es dediquen a això de
manera professional (a temps complet), cosa que no passa a cap altre país del
món. Els Clubs de la lliga espanyola (per posar un exemple que conec força bé),
tot just ara comencen a tenir els seus entrenadors de base que viuen
exclussivament del futbol. I, només uns quants. No pas tots, ni de bon troç.
Això vol dir que si un Club té 10
entrenadors, més la part administrativa, més això, més allò, imagineu el que es
cobra als pares per tal que els nens juguin a futbol: 500$/mes, 600, 700..1200.
Això sense comptar quan els nois van a jugar un Torneig a l'altra punta del
país i s'ha de pagar avions, hotels, etc.
Ha de quedar clar que el problema
està en el sistema en si mateix. No en els entrenadors. Quants més entrenadors
hi hagi que treballen a temps complet, vol dir que més i millor es pot preparar
la feina a fer. A Europa, en general, l'Entrenador està associat a un Club. No
hi ha entrenadors que facin 3 hores a la setmana en aquest Club i 3 més en un
altre. Això vé donat pel fet que hi ha una gran quantitat de lligues
completament independents i, si no m'agrada aquesta lliga, me'n vaig a jugar a
una diferent. Aquí és on crec que hauria d'entrar la USSF (la Federació) i, buscar la
manera que tothom pugui participar, perquè, per altra banda, el fet de tenir
aquestes quotes tant altes fa que molts nens no tinguin accés a jugar a futbol
en molts d'aquests clubs. I, això, també fa que, a l'hora de buscar nens per
les diferents seleccions, moltes vegades no es sap on anar a buscar, pel que
deiem: excés de lligues, de viatges, de torneigs a un lloc i un altre, etc.
Com que també l'organització està
basada en primavera, estiu, etc. i, no en temporades completes, ens trobem també
una cosa diferent. Un nen que juga en un Club a la tardor i, a un diferent a
primavera, pel fet que, la majoria, son lligues curtes (10-12 partits).
Per altra banda, tenim la tradició
USA dels esports universitaris. Com als altres esports, el futbol, en general,
té la seva epoca. La majoria, la tardor (setembre-novembre), tot i que hi ha
Estats on és la primavera (març-maig). Això fa que en 8-10 setmanes el equips
juguin 15-16 partits i, a més si estan jugant a High School (Institu) o College
(Universitat), és obvi que no poden estar jugant al seu Club (entrenaments i
partits a la mateixa hora, etc.). Entenc que una de les prioritats a definir és
si es vol un model basat en el Club o, un model basat en HS/College, perquè són
conceptes totalment diferents. Però, sigui quin sigui el model escollit, s'ha
de basar en un model de 30 partits de lliga a l'any, més les finals. I, no es
tracta de copiar models, si no de fer-ne que sigui adaptat a les
particularitats d'un país d'enorme extensió i, de població i climes molt
diferents.
Personalment, entenc que el
"model de Club" és el més adequat, doncs és el que permet que hi hagi
una Filosofia i una manera de treballar des del més petits fins el 1er equip.
Igual per tothom. Una de les coses que veig, en general, és que cada equip d'un
mateix Club funciona d'una manera més o menys autònoma, on l'entrenador
decideix la metodologia d'entrenament, la manera de jugar, etc. Fins i, tot,
moltes vegades, els mateixos entrenadors són els que busquen els sponsor,
maneres de viatjar, etc. Es el Club qui
ha de proporcionar tot això.
En definitiva, es tracta, sota el
meu punt de vista, de buscar un model més racional, a partir de la pròpia USSF,
que permeti que tothom pugui competir i, anar pujant esglaons dins la piràmide
del futbol. Amb una bona organització, a nivell de Clubs, Lligues, etc. la
resta pot començar a pensar, de manera seriosa que, qualsevol dia, Estats Units
serà campiona del Món de futbol. Perquè, allà, quan es proposen una cosa, la
fan. Encara no s'ho han proposat.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP
