Seguidors

Pàgines

diumenge, 6 de juliol del 2014

L'ART D'ESPIAR (i II)



Fa unes setmanes vaig parlar de l'Scouting a nivell d'equips, de veure els seus moviments, les seves tàctiques, les jugades d'estratègia, etc.
Ara parlaré de jugadors. Com poden veure que un jugador és bó/útil pel nostre equip?
El primer que hem de fer és disitngir entre dos tipus d'scotuing. Un és aquell que fan els Clubs quan busquen un jugador determinat per una posició determinada. El segon és de la gent que es dedica a veure futbolistes (encara que sigui treballant per un Club determinat), sense que sigui important la posició que ocupen al camp.
En el primer cas, donat que no existeix el jugador perfecte, s'haurà de buscar allò més semblant al que volem  i, de vegades, haurem de decidir quines caraterístiques són més importants que altres. No entraré gaire més en aquesta part, donat que estem parlant d'un scouting "fet a mida".
Anem al més habitual. Anar a veure (en directe o per televisió), jugadors de futbol. Què hem de mirar per decidir si un jugador és o no és un bon jugador? Bé, hi ha moltes coses, però, per mí, el més important és la velocitat. Però, velocitat no vol dir només ser més ràpid que els altres corrents.  De fet, es poden diferenciar 3 classes de velocitat: la velocitat "física", la velocitat "mental" i la velocitat "accional".
La velocitat "física" és la que hem dit abans. El jugador ràpid. El que arriba abans que el contrari a la pilota, ja sigui atacant, ja sigui defensant. Aquest jugador sempre és interessant, perquè sempre li podem ensenyar a jugar. Ja sigui per córrer per la banda i centrar, ja sigui per arribar abans que el davanter a una pilota llarga. Cristiano Ronaldo, Bale, Jordi Alba, David Luiz poden ser exemples d'aquest tipus de jugadors.
La velocitat "mental" és la que permet al jugador fer les coses abans que ningú. Acostumen a ser els jugadors que donen joc als companys, perquè normalment donen la pilota en condicions de ser jugada bé. Aquests tipus de jugadors els reconeixereu fàcilment, doncs són els que van sempre amb el cap aixecat, escanejant tot el camp per veure on pot anar la pilota. Són jugadors que estan sempre al lloc on es suposa que han d'estar, de vegades per tallar i recuperar una pilota, de vegades per donar una passada definitiva. Xavi, Pirlo, Riquelme, Gerrard o Busquets són jugadors que encaixen en aquest perfil.
Finalment, tenim la velocitat "accional", la d'execució, la del jugador que fa les accions a una velocitat molt superior a la resta, ja sigui per xutar a porteria, ja sigui per dribblar a un contrari, ja sigui per canviar l'orientació del joc al primer toc. Messi, Iniesta, Robben, Ibrahimovic o Rooney serien jugadors d'aquest estil.
Ara bé, què tenen en comú tots aquests jugadors, que fan coses diverses, que juguen a diferents parts del camp, que no tenen les mateixes funcions dins un equip de futbol? Doncs aquests jugadors són "diferents", és a dir que fan coses diferents a les que considerariem "normals".
Cruyff va dir una vegada que, amb 5 metres d'espai, qualsevol jugador pot fer una passada a 30 metres. El que es tracta és fer aquesta passada quan tens el contrari pegat a tú. El que es tracta és de driblar contraris canviat 3 vegades el ritme de cursa en 20 metres. Es a dir, no es tracta de qualitat "per se", sino de qualitat a alta velocitat; això és el que diferencia uns jugadors d'altres. I, quan parlem de "presa de decisions", parlem del mateix. Del jugador que tal com va a rebre una pilota ja té clar què farà amb ella: conduir, passa curt, passa llarg, etc.
Ara bé, això no és tot. Per fer-ho bé, no n'hi ha prou amb veure què fa un jugador. S'ha de veure què pot fer. Què vol dir això? Doncs vol dir estudiar les característiques del jugador i mirar si les seves característiques serveixen per altres funcions. Un extrem, podria jugar de mig centre? Un central, podria jugar d'interior? I, així, amb tots els jugadors. De fet, i no sempre es fa, els informes dels jugadors haurien d'incloure, més enllà de totes les seves característiques, totes les seves opcions. Moltes vegades es fitxen jugadors sense saber exactament tot el seu potencial.
Però, com totes les activitats on intervé el factor humà, l'scouting no és una ciència exacta. El "nas", la intuició, fa molt, de vegades, quan s'està espiant jugadors. Es veure un jugador que no ha fet res durant gairebé tot el partit i, en una jugada el decideix, ja sigui amb un xut, amb un dribbling amb una passada. O, encara que no sigui decissiva, però quan ningú ho espera. Com deiem abans, el jugador "diferent".
Queden els porters. Quina és la primera feina d'un porter? Parar pilotes. Per tant, això és el que hem de mirar. Si fa això o allò, però no salva gols, no serveix. Després anirem a si el seu joc aeri, o el de peus, o aquesta o aquella característica. Però el primer, que pari les pilotes. I, no oblidem que el porter que fa una gran aturada, però, rep el gol després del rebuig, és molt possible que hagi aturat malament. No és simplement aturar la pilota. Es tracta d'aturar la pilota i que els contraris no tinguin una segona opció. Recordeu que els bon porters guanyen partits, però els grans porters guanyen campionats.
Però, també amb els porters, han de ser ràpids. Ràpids per posar una mà, per tornar a la seva posició després d'una pilota llarga que rebutja, ràpid per sortir a aquesta pilota llarga. El que no és ràpid no serveix pel futbol.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a Twitter: @JordiPascualP