EL VIRUS FIFA I ALTRES COSES

Com es habitual cada cop que hi ha partits de seleccions, ha aparegut el famós i temut "Virus FIFA". El que passa és que aquest en un "virus" inventat per alguns per fer negoci i, com la majoria de malalties, té cura.

M'explicaré. Si aquesta o aquella selecció ha de fer un munt de kilòmetres i hores d'avió per anar a jugar un partit amistós a l'altra banda del planeta, que quedi clar que la culpa no és de la FIFA. La culpa és d'aquells que han decidit jugar aquest partit i han firmat el corresponents contractes i, si un jugador es lesiona, la "culpa" serà del contrari que li ha fet l'entrada o, d'un escalfament mal fet o de qualsevol altre cosa, però no de la FIFA.

Continuaré explicant. Ni el Sr. Blatter ni el Comitè Executiu de FIFA són els que han decidit quins dies hi ha partits de seleccions. Ho ha decidit l'Assemblea General, que té 208 membres i, cadascún del membres té la seva pròpia organització. Per tant, caldrà preguntar a cada Federació nacional quin és el seu punt de vista sobre el tema. Pel que sembla, a la majoria de Federacions els hi va bé com està, doncs si no fos així ja ho haurien canviat. Pensem-hi abans de posar-nos a criticar a tort i a dret sense saber perquè succeeixen les coses, per altra banda força habitual en el futbol, on es critiquen decisions i sancions (o no sancions), sense conèixer els Reglaments.

Per cert, parlant de Reglaments, en cap lloc de les Regles del Joc diu que tenir la mà separada del cos sigui falta. Només és falta si es juga la pilota amb la mà de manera voluntària. Res més. Segon: només hi ha targeta si s'impedeix a un adversari obtenir la possessió de la pilota o, si s'impedeix que es faci gol. L'altre dia va sentir un comentarista dient que "si l'àrbitre considerava que la mà era voluntària havia d'amonestar el jugador". El que no tinc clar és si estava mentint o, no en té ni idea (penso que el segon).

TOT A PUNT

Amb gairebé totes les competicions nacionals aturades degut als partis internacionals, és el moment de fer un repàs a la situació de la Lliga Nacional d'Andorra.

Per la part alta (play-off pel títol), Lusitans ho té gairebé a tocar. 6 punts d'avantatge quan falten 3 partits vol dir que els homes de Carlos Sánchez podrien ser campions al proper partit. Per cert, que Sánchez és el 3er entrenador en el que va de temporada; una cosa força extranya per un equip que sempre ha estat el davant. Recordem que Vicenç Marqués va deixar l'equip en acabar la participació a Europa i, abans de començar la Lliga; Salva Estruch va agafar el relleu i, un parell de setmanes abans d'acabar la fase regular, va ser destituit.

Darrera Lusitans hi ha una lluita tancada entre els 3 altres equips per decidir el segon lloc (i, consequentment, plaça a l'Europa League); 2 punts separen Sant Julià de FC Santa Coloma i, aquests tenen 1 punt sobre l'altre equip colomenc, la UE Santa Coloma. Tots 3 equips han fet una lliga força irregular. En el cas de FC Santa Coloma, la falta de gol aquest any ha fet que, tot i només haver perdut 1 partit, igual que Lusitans, els homes de Luis Blanco estiguin a 8 punts d'aquests, havent concedit 8 empats en total. Sant Julià ha alternat bons partits amb altres no tant, però no ha pogut guanyar mai a Lusitans. Una victòria en el proper partit (Sant Julià v Lusitans), obriria moltes opcions als de Josep Mª Espot "Canito". Per la seva banda, l'equip de Lluís Aloy, que ha sigut l'únic en guanyar a Lusitans (2-1 a la Jornada 2) està fent un play-off força fluix (1 punt en 3 partits). La setmana que vé podriem tenir campió o, tenir-ho tot força complicat. Veurem què passa.

Per la part de baix (play-off pel descens), l'únic que sembla que s'en surt és Principat. 7 punts d'avantatge pels de Raúl Cañete sobre l'últim (FC Encamp), sembla que els allunya de tot perill, després d'una temporada on semblava que aquest equip tenia més opcions. Pot ser no per entrar a la lluita pel títol, però sí per està més prop d'allà que no pas del descens. Engordany i Inter d'Escaldes tenen 12 punts i Encamp 1 menys. Aquí la situació és complicadíssima i cada setmana canvia. Inter va començar amb només 6 punts, però ha sumat 2 victòries. Per la seva banda, Encamp i Engordany només han sumat 1 punt cadascún (el partit entre ells que va acabar 1-1); tant els de Oscar Guerrero com els de Pepe Mengual hauran de treballar molt dur per evitar les places de descens i promoció, doncs sembla que els d'Alain Motwani tenen una dinàmica més positiva. En cualsevol cas, els partits de la propera setmana poden clarificar bastant les coses. Perdre, per qualsevol dels tres de darrera significaria tenir molt complicat la permanència a Primera Divisió. Continueu en sintonia!!

EPPUR SI MUOVE

"Eppur si muove" (I tanmateix, es mou), és la frase atribuïda a Galileo en referència al moviment de la terra al voltant del sol. La frase es fa servir, avui en dia i entre altres conceptes, per fer referència a qualsevol persona, entitat, etc. que tot i semblar que no hi és o, no fa activitat, en realitat si que está fent alguna cosa.

"Eppur si muove", però, també pot aplicar-se al Barça. L'equip de Vilanova-Roura ha passat, en pocs dies d'estar acabat, cansat "físicament", sense idees, fora de la Copa, amb un peu i mig fora d'Europa i, amb la Lliga a punt de perdre-la (?????), segons alguns, a tornar a estar en forma ("físicament"???), tornant a ser el màxim (o gairebé), favorit per guanyar la Champions i, amb la Lliga a punt de resoldre, donat que porta 13 punts d'avantatge quan queden 10 partits.

Jo no hi sóc d'acord amb moltes d'aquestes teories. Els darrers partits del Barça havian estat un còrrer sense sentit, amb les línies separades, amb una falta de criteri força gran. Això donava més opcions del que era habitual als contraris i, el Barça encaixava molts gols.

De cop i volta, la situació va canviar. El Depor no va xutar a porta i el Milán només en va tenir una de clara i, per un error individual que no pas col·lectiu. Què va passar per arribar aquí? Doncs, per mí, molt senzill. El Barça va tornar a agafar el "Manual del Joc Posicional" i, es va tornar a l'equilibri, a les línies juntes, a trobar espais entre línies, a tot.

"La pilota ens ordena" deia el Pep Guardiola. I la pilota es mou. "Eppur si muove"

BENVINGUTS

Benvinguts al bloc "Futbol Pirineus".

Fa molt temps que faig moltes coses en el món del futbol. Per unes raons o per altres, no tenia una manera de posar-les totes en comú. Amb aquest bloc/web, intentaré explicar-les una mica, des de les meves activitats fins als meus pensaments o idees respecte el futbol i tot el que l'envolta.

Gaudiu-ne!