Seguidors

Pàgines

dissabte, 22 d’abril del 2017

HEM OBLIDAT TOT

Hem oblidat tot. Tot allò que va fer gran al Barça, com a equip, com a un Club, com a entitat, ha desaparegut. I, si queda alguna cosa, està amagada en algun calaix, com si ens fes vergonya ensenyar-ho.
S’han oblidat els famosos “valors”. Un Club que va ajudar com ho va fer al Chapecoense brasiler després del seu accident, un Club, on l’equip Infantil dona la volta al món amb unes imatges meravelloses després de guanyar un equip japonès o, un Club que presumia de porta UNICEF al pit i pagar!!! per fer-ho, no pot no retornar la pilota després que el contrari la tiri fora per atendre un lesionat, més enllà de si estava perdent temps o qualsevol altre cosa. La imatge, per ella mateixa, no és maca. O, no pot ser que un equip de base nostre, en un d’aquests torneigs que es fan ara per Setmana Santa, tregui de mig cap quan el contrari està celebrant un gol. El més possible és que els nanos no en siguin conscients, però, l’àrbitre no ha de donar permís per fer la sacada i, els responsables de l’equip han de dir als nens que parin i esperin els contraris.
I, amb això, hem oblidat el futbol base. Les xarxes socials del Club només parlen de victòries d’Alevins, Cadets o Juvenils, mentre al primer equip fa molts anys que no arriba cap jugador que hagi tingut recorregut al futbol base. El darrer va ser Sergi Roberto, que va debutar amb Guardiola. Rafinha va ser cedit i, si no és perquè l’entrenador és Luis Enrique, que el tenia al Celta, dubto que hagués tornat. Thiago, Bartra, Onana, Bellerín, Deulofeu, Adama, Grimaldo, Samper o Munir no estan aquí. Per una raó o una altra. Uns han estat venuts (millor o pitjor), a uns altres se’ls va ensenyar on estava la porta de sortida i, altres estan cedits. Segurament, més d’un d’aquests, o molts, serviria perfectament per fer la feina que altres, que sumen més de 150M€ en traspassos, no saben, no poden o, no volen fer. Per no parlar del B. Però, si és el líder a 2ªB i ho té força bé per pujar a 2ªA, em direu! Cert, però 2/3 dels seus jugadors no han passat ni pel Juvenil, amb tot el que això implica. I dubto que la gran majoria segueixin a l’equip si aquest puja. Aleshores, quin és l’objectiu?
I, havent oblidat el futbol base, hem oblidat el “model”, el de joc. Aquell que tothom al món del futbol aplaudia i admirava. Aquell que va ser l’enveja de tots. Ara juguem una cosa diferent. “Evolució”, en diuen. Però, tanta evolució que, al final, no s’assembla en res. Ep! Però tenim la possessió! Que tenim què??? No han entès res. Absolutament res del joc de Barça. I, ara ens diuen que hem de portar jugadors amb múscul pel centre del camp, que això de Xavi i Iniesta no serveix, que Mascherano i no pas Busquets ha de ser el mig centre, que això és el futbol “modern”. Insisteixo. Res. De res. I, quan Luis Enrique fa servir 1-3-4-3 com a sistema, ens diuen que és el que feia Cruyff. Ni idea, escolteu. Ni idea. Perquè Cruyff no jugava amb 3 centrals (o López Rekarte, Ferrer, Sergi i Juan Carlos eren centrals???). El Barça de Cruyff (i el de Guardiola quan feia servir aquest sistema), tenia amplitud de laterals i amplitud d’extrems. Es a dir, 4. Aquest, només 2. Allà quedava Koeman sol (potser amb Nando o Nadal). Aquí queden Mascherano-Piqué-Umtiti (o Piqué-Umtiti-Mathieu... és igual). Allà, Bakero jugava d’esquenes a la porteria. Aquí, Messi, quan juga en aquesta posició, ho fa per rebre i jugar cap a dalt. Txiki o Goiko eren extrems, extrems. En tenim algun com aquests ara? Es el mateix..., Va, home, va!
I, hem oblidat que el Barça no pot passar-se el dia als Jutjats. El fitxatge de Neymar, el cas FIFA, els terrenys de Gavà-Viladecans, les “estelades”..., i, ara, el recurs per la sanció a Neymar davant el partit de demà contra el Madrid. Tinc clar que no s’actua igual contra el Barça que contra altres. No hi ha dubte. Ara, que el nivell d’incompetència dels Directius i dels Serveis Jurídics (o altres advocats contractats), és estratosfèric, encara en tinc menys dubte. Una cosa està molt clara. S’han saltat les Lleis. Més enllà que des de Madrid, Nyon o Zuric apretin més cap aquí que cap altres bandes, el cert és que no ens han donat la raó en res. Això, quan no s’han presentat recursos fora de plaç o amb defectes. Recordeu la Final de Copa a Madrid, on es volien prohibir les estelades. El recurs del Club no va ser admès, per què no el va presentar qui tocava (ho va fer el Club i, havia de ser un particular, si no tinc mal entès). Amb el cas Neymar (que sembla que encara no ha acabat), de moment el Club ha estat condemnat. Sí, som uns delinqüents. Els mateixos (Rosell i Bartomeu), que continuen repetint que “ho faríem tot igual” són els qui diuen “ens volen condemnar per un delicte comés pel Club”. Pel Club! No pas ells! S’ha de tenir molta barra, molta. Tot això sense parlar dels Directius que, per una raó o altra, amb un degoteig constant, apareixen a diaris (a alguns diaris, perquè d’altres... millor no parlar-ne), TV, etc., amb diferents problemes amb la justícia per les seves activitats empresarials. I, això no pot ser. Una cosa és la mala gestió i, l’altra, ser un presumpte delinqüent. Això és el Barça i, com la dona del César, si no és honrada, com a mínim ha de semblar-ho. 
I, amb tot això, i més, hem oblidat que som “Més que un Club”. Ara ja som “More than a Club”. De fet, no ens hauria de sorprendre massa. El web oficial del Club és en anglès (el .com), així com les xarxes socials com Twitter (el compte @FCBarcelona és en anglés, mentre que _cat, _es, _jp..., són els comptes associats), per si algú no ho sabia. Ens diuen que la globalització, la internacionalització, el no sé què... Som tant internacionals que hi ha socis a Colòmbia, Estats Units, Suïssa, Rússia, Xina, Japó, Senegal... que han d’agafar un avió si volen votar el dia de les eleccions, perquè, en un món tant tecnològic i demés, resulta que encara no es pot votar electrònicament. Perquè, també hem oblidat al soci. O, potser el que no interessa és el soci. Perquè aquest protesta quan les coses no van bé. I, si tens un Camp Nou amb majoria de turistes, aquests no venen a protestar. Encara que un entrepà ple de greix i una beguda et costi 9 ó 10€. Un Camp Nou que, per cert, s’ha de reformar. Ja ho he dit més d’un cop. Comparat amb els nous Estadis que hi ha a Europa, estem a anys-llum d’aquells. Però no hi ha ni un duro a la caixa. I, el Barça, que mai ha sigut un Club venedor, ha de vendre (malvendre, més aviat), jugadors per poder quadrar els comptes. Perquè, a més, un Projecte que valia 600M€ ja val 630M€ abans de fer res. Però, som un Club global i, per tant som “More than a Club”. I tots contents.
Ens hem oblidat tantes coses que la llista és interminable. Fins i tot, de quina és la samarreta. I ara, li posem ratlles horitzontals o, li fem no sé quantes ratlles verticals..., el màrqueting, en diuen, la globalització... I, de mentre, la samarreta amb la senyera (aquella que van dir que SEMPRE hi seria), ha desaparegut. També ho han oblidat.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

divendres, 21 d’octubre del 2016

LA FI DEL JOC POSICIONAL

Dimecres passat vaig veure el Barça-City (Juvenil). Més enllà de constatar que el juvenil del Barça també vol jugar com el 1er equip (sense extrems, un joc menys constructiu al mig del camp, etc.), una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el fet de veure força errors de tipus tàctic del nostre equip.
Ahir dijous, via twitter, sirocco_10 ens deia com un scout del Villarreal li explicava el canvi de mentalitat que hi ha a molts Clubs grans pel que fa al futbol base. Per tal que tingueu una mica d’idea, aquells que no sàpiguen massa de què va tot això, penseu que, en general, el futbol base es desenvolupa en 4 etapes: Iniciació (fins els 12 anys, aproximadament), Desenvolupament (16 anys), Rendiment (19 anys) i, Competició (21 anys). Què és el que està passant? Doncs, molt senzill: els grans Clubs estan centrant-se molt més en el Rendiment i la Competició (tant a nivell de treball com de scouting i captació), que no pas en la Iniciació i el Desenvolupament.
I això és dolent. Molt dolent. Pel futbol, en general, però, pel Barça en particular, encara més. Per tot el que significa el famós “model” i, la seva aplicació.
M’explicaré. Els darrers 25 anys (des de l’arribada de Cruyff a la banqueta del Barça, encara que això no agradi a molts), el Barça ha desenvolupat un model d’entrenament i de joc especial. No únic (al cap i a la fí, Cruyff el va portar de l’Ajax i, ho va juntar amb les coses que ja feia Laureano Ruiz), però, sí tant ben aplicat que ens ha portat on ens ha portat (Lligues, Champions, Seleccions...) i, que ha merescut el reconeixement unànime de tot el món (futbolístic i no futbolístic).
El problema rau en què el “model” era quelcom més que una manera o un estil de jugar a futbol. El “model” contenia tots els Principis del Futbol (vaig escriure sobre el tema fa uns anys al magazine de Martí Perarnau). Si alguna cosa bona tenen els Cursos d’Entrenador de la RFEF és que estableix uns Principis (Ofensius i Defensius) que no he vist a cap altre país. De fet, a molts països, segons amb qui parles, et diu que els Principis són uns o uns altres.
Això vol dir que, qualsevol noi que havia passat pel futbol base del Barça coneixia el “joc”, el “què”, però, també, el “com” o el “per què” d’una determinada situació al camp. Ara, no. I aquest “ara, no” inclou la pausa, la temporització. La pressió, la possessió, l’amplitud de camp, l’1-4-3-3 es poden fer servir a moltes maneres de jugar, però, la pausa i la paciència van lligades de manera inequívoca al joc posicional. I, la pausa i la paciència permeten tenir les línies juntes, permeten els desmarcaments de suport (el “3er home”, “l’home lliure”), permeten tancar el camp de manera correcta i, permeten moltes coses homes.
I, tot això, ja no hi és. I no és que no es vegi al 1er equip. Es que no es veu ni al Barça B, ni al Juvenil. No deixa de tenir la seva lògica. Més enllà que la base ha de jugar com ho fan els “grans”, el fet és que la gran majoria de jugadors del B (17, crec que són), no han passat pel Juvenil i, molts dels del Juvenil tampoc són formats a casa nostra. I, no coneixen el joc posicional; però, molts sembla que no coneixen tampoc els Principis dels que parlàvem abans. I, els entrenadors (Gerard i Gabri), sembla que tampoc o, com a mínim, sembla que no els importa si s’apliquen o no. I, en lloc d’ensenyar (Futbol Formatiu Professional, en diuen ara del B i el Juvenil, però continua sent “formatiu”, o no?) volen guanyar sigui com sigui.
Però, hi ha més. Fins ara, es buscaven, sobre tot per la base, jugadors hàbils, amb toc de pilota, capaços de conduir, passar, driblar... Ara, no. Ara es busquen jugadors més grans i més forts. I, ens diuen que Rakitic substitueix Xavi o, que André Gomes o Denis Suárez substitueixen Iniesta. O, que si no juga Busquets, pot fer-ho tranquil·lament Mascherano. I es queden tan tranquils. Com si fora el mateix! Com si tingués alguna cosa a veure un dribbling de Messi o Iniesta amb un de Rakitic o André Gomes. No. Res a veure. Els primers driblen per la seva qualitat. Els darrers, per la seva potència. No ens confonguem.
I, ens diuen també que, és clar, s’ha de jugar amb els jugadors que tens. Que l’entrenador ha d’adaptar-se a les característiques dels seus jugadors. Em sembla fantàstic, però, tots aquests jugadors els ha fet venir Luis Enrique, no??? I, els que han vingut al B, per fer una cosa similar, és cosa de Gerard López, no?? O, és que algú es creu que els entrenadors no tenen ni veu ni vot a la confecció de la plantilla??? I, que els Secretaris Tècnics respectius (Robert Fernández, Pep Segura) busquen el que ells volen o, ho fan seguint les idees de l’entrenador? I, tot això, es fa seguint les directrius de la Junta, perquè, clar, no oblidem que qui mana és la Junta. I són ells qui decideixen quin “model” vol seguir el Club. Ells, ningú més.
Però, de la Junta ja en parlarem un altre dia, si de cas. Tornem al nostre “joc posicional”. Ens diuen que la base (Futbol Formatiu Amateur, fins els 17 anys, allò que dèiem al començament d’Iniciació i Desenvolupament) continua treballant de la mateixa manera que fins ara. Ho dubto molt. Però, és que a més de dubtar-ho, és una incoherència. Es a dir: fins els 16-17 anys els ensenyem una cosa. A partir d’aquí, una molt diferent. I, tot això, mentre anem portant nois de fora pel B i el Juvenil que no estan formats en el joc de posició.
Però, i els entrenadors?? Fins no fa gaire, la majoria d’entrenadors al futbol base eren gent que portaven molts anys a la casa o, eren ex-jugadors que coneixien bé el model. Per una raó o altra, molts d’aquests ja no hi són i, els que han tornat o han fet amb altres idees. No deixa de ser trist que els entrenadors formats al Barça vagin arreu per explicar el model i que, quan tornen, no l’apliquin. Es el que hi ha. Es parla que, en un futur no molt llunyà, Xavi podria ser l’entrenador ideal pel Barça. No ho dubto. Ara bé, dubto molt que vingui amb aquesta Junta Directiva i, encara dubto més que pugui aplicar el joc de posició amb tot el que he dit fins ara. I, si no, mireu les dificultats de Guardiola per aplicar-ho, primer al Bayern i, ara, al City.
No dubto que el Barça continuarà guanyant competicions, fins i tot quan Messi marxi. Jugarem d’una manera diferent, amb jugadors que seran diferents i, amb una majoria de jugadors de fora. Però, guanyarem, segur. Al cap i a la fí, a la gran majoria de socis i seguidors només els importa guanyar com sigui.
Ara, “allò” que va enlluernar al món i que molts encara no han après que NO es diu “tiki-taka” i, que es diu “joc posicional”, desenganyeu-vos. Tardarem anys en tornar-ho a veure. Si ho tornem a veure.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

dissabte, 30 de juliol del 2016

NUMEROS

La Vice-Presidenta econòmica del Barça, Susana Monje, ha presentat el balanç econòmic de la temporada 2015-2016. Abans d’entrar en matèria, deixeu-me fer un parell de consideracions.
La primera és, Sra. Monje, que, el fet que el jutge hagi conclòs que els famosos 40M€ pagats a N&N pel traspàs de Neymar al Barça són salari i no pas traspàs, no significa que aquest traspàs hagi costat 19,3M€. A nivell “comptable” es reflexarà d’aquesta manera en els llibres, segur. Però, la realitat és que, entre unes coses i altres, el traspàs (sense comptar el salari “real” que diu el contracte), està als voltants de 100M€. Que no siguem experts en Economia no vol dir que no sabem sumar i restar.
La segona consideració és que, segons la mateixa Sra. Monje, els comptes han estat auditats, com marca la Llei i que, per sisè any consecutiu els comptes han estat validats sense cap mena d’anotació. Perfecte. O no. Si els auditors són els mateixos que van dir que els 40M€ eren traspàs i, resulta que no ho són, jo no estaria massa tranquil. No oblidem que el Club ha acabat reconeixent dos delictes fiscals, mentre que els autors del mateix (els qui varen signar els acords, el Sr. Rosell i el Sr. Bartomeu), han sortit lliures de qualsevol càrrec. I estava auditat. Poca broma.
Anem als números com a tal. D’entrada, quan es veuen les grans xifres, un no pot dir altre cosa que: FANTASTIC! S’havien pressupostat 633M€ d’ingressos, contra 598,5M€ de despesa, amb un benefici (abans d’impostos), de 34,5M€. Els resultats han estat:
Ingressos:                 679M€            (+46M€)
Despeses:                 630M€            (+31,5M€)
Benefici:                      49M€            (+14,5M€)

 Per altra banda, el deute s’ha reduït de 328M€ fins a 271M€, és a dir, 57M€. Una altra gran notícia a nivell de números:

Ara bé, anem a analitzar d’on surten aquestes dades i, veurem que la situació, si bé a nivell econòmic sembla més que bona, a nivell productiu potser no ho és tant.
El primer que tenim és que el Club va rebre un bonus de Nike de 24M€ i, va vendre jugadors (Pedro+Bartra+Adama), per un total de 48M€. Es a dir, com a tal, només hem aconseguit uns ingressos de 607M€. Quan es parla d’assolir 1.000M€ l’any 2021, sembla que serà prou difícil si no hi ha capacitat per generar més ingressos fora d’aquestes circumstàncies extraordinàries. Perquè, hi ha una cosa que no podem oblidar: els grans Clubs són compradors de jugadors, i no pas venedors. Els Clubs de mitjà/petit tamany inclouen, en els seus pressupostos, la venda d’un o dos jugadors per tal de poder tenir uns números equilibrats. Els grans, no. I, al Barça, les partides que més creixen pel que fa referència a ingressos són vendes de jugadors i, màrqueting (nous sponsors), no pas una major venda de productes.

Què vol dir això? Doncs, entenc, que vol dir que el model econòmic que hi ha no serveix. Si us fixeu en l’apartat “Estadi”, veureu que augmenta 9M€ amb respecte l’any anterior. Un partit com el de Supercopa d’Espanya (de pagament pels socis ara), pot permetre ingressar 4-5M€. Hi ha un estancament clar. Torno a dir: per un economista, el què importa és la quantitat total, però, per aquells que han d’aconseguir els diners vol dir que alguna cosa no es fa bé.
Anem al deute. 57M€ menys. Però, si no hi ha les vendes que hem dit abans, no es pot rebaixar deute. Tornem a estar al mateix lloc. Com que no hi ha augment d’ingressos ordinaris, l’única manera són els extraordinaris. I, és clar, que no cada any ens vindran milions extres d’un sponsor o, vendrem prous jugadors per arreglar la situació.
Penseu que, per altra banda, més sponsors signifiquen menys entrades per vendre... o menys socis al camp. Com que els acords són “confidencials”, no sabem què tenen a canvi els sponsors, però, a tot arreu, una de les coses que reben són, òbviament, entrades pels partits. Quant més sponsors, més entrades has de donar, evidentment. I l’Estadi té una capacitat limitada. Per tant, si anem afegint sponsors, haurem de deixar de vendre entrades o, quan hi hagi abonats que es donin de baixa, aquests seients no aniran a socis que estan a la llista d’espera. No han donat la xifra de socis amb seient. L’any passat era 84.000. Veurem quants són aquest any o l’any que vé.
Anem a un tercer punt. La massa salarial. La previsió era de 419M€ i, que representés un 66% dels ingressos. La realitat ens diu que és de 435M€, representant el 69%; si guanyar la Lliga i la Copa no estan inclosos en el pressupost, tenim un problema. Un problema que s’agreuja quan les quantitats pagades en bonus als jugadors superen els bonus que rebem d’sponsors i altres. En algun lloc s’han fet els comptes de manera massa lleugera, sense calcular totes les circumstàncies. I, aquest any, malauradament, no s’ha guanyat la Champions, cosa que sempre representa una despesa que fa trontollar tota l’economia del Club. No pot ser.
A tot això hi hem d’afegir el tema del “Gran Sponsor”: 35M€ (5%!!! del Pressupost), per un Junta que presumeix de Trident, de Triplet i de no se quantes coses més. 35M€ per una samarreta que porta el millor jugador del món amb escreix, que porta el que ha de ser el seu substitut i, que porta el millor davanter centre del món. Quan veus tot això, està clar que, a nivell comercial i d’imatge les coses no es fan bé. Tot això, quan estàs considerat un dels Clubs més valuosos del món (poc importa si primer o segon, donat que els criteris que es fan servir poden tenir moltes variables; el fet és que ets allà dalt). Jo, ho sento molt, però no entenc res de tot això. O són molt dolents venent el Club o no sé què pensar.
Resumint: la situació financera del Club sembla molt bona -tot i que encara no han explicat com era que Nolito (18M€) no podia venir al gener i, ara hi ha aquestes xifres d’ingressos i beneficis-, però, per altra banda, la situació empresarial està estancada, sense que es vegin solucions que permetin augmentar els ingressos, ja sigui per la via de major explotació del que es fa ara, ja sigui per la via de noves activitats. A curt termini pot donar resultats i, que els comptes siguin bons. Un cop estigui tot venut, què faran?
El model esportiu del Club ja l’han petat. Ara, sembla que petaran el model econòmic. Vendre jugadors per tenir beneficis ens allunya, cada dia més, de ser “Més que un Club” i ens apropa, cada dia més, a ser “Un Club més”.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

dilluns, 16 de maig del 2016

BARÇA B I ALTRES HISTORIES

BARÇA “B” I ALTRES HISTORIES
Ahir diumenge va acabar la temporada regular a 2ª B. A partir d’aquest cap de setmana tindrem les eliminatòries per l’ascens a 2ª A. El Barça B no hi serà. I es que, quan les coses arranquen malament, el més normal és que acabin malament.
Les eleccions a la Presidència del Barça van portar 2 canvis molt significatius a nivell de l’estructura esportiva que afecta el B. Per una banda, Garcia Pimienta, que havia fet tota la planificació conjuntament amb Roura, es va trobar que, de la nit al dia, li posaven per damunt seu, com 1er entrenador a Gerard López. De l’altra, l’organigrama esportiu va canviar: el Club es va dividir en 3 parts (4 amb el Futbol Femení): Futbol Professional (1er equip), Futbol Formatiu Professional (Barça B, Juvenils A i B) i, Futbol Formatiu Amateur (de Cadet A fins Prebenjamins). Les EscolesFCB queden fora i, són part de l’Area de Màrqueting (què voleu que us digui?).
Cadascuna d’aquestes parts disposa d’un Secretari Tècnic i, a més, continua havent-hi un Area d’Scouting i una de Metodologia (que, en principi són transversals)
Es això que veieu aquí al damunt.
El primer problema és que cada Secretari Tècnic sembla que faci el que vulgui. En diuen Secretari Tècnic, però, sembla més aviat un Director Tècnic. Es a dir, qui marca les línies a seguir en quant a manera de treballar, jugar, etc. Amb tot el que això té com a conseqüències. Roura fa una cosa, diguem-ne que “el model” clàssic. Robert Fernández només està pel primer equip, buscant jugadors per tot el món que permetin continuar guanyant, cada cop més “com sigui”.
Ens queda el Futbol Formatiu Professional. El Secretari Tècnic és Pep Segura. Ens ho van vendre com el pas intermig entre “futbol base” i “futbol professional”, com allò que no era ni una cosa ni l’altra. I, efectivament, quan estàs a terra de ningú, acabes no sabent on estàs i, els resultats són els que són. El Juvenil B és l’únic que, amb 1 partit per acabar la Lliga, pot guanyar-la- El Juvenil A ha acabat 4rt, a 19!! punts del 1er, sense cap opció per jugar la Lliga de Campions (ni l’espanyola, ni l’europea), o la Copa. I, el B…
El Barça B. Després de la decebedora temporada 2014-15, on l’equip va baixar de 2ªA a 2ªB (tot i que, per algun Directiu això no era problemàtic ni dolent), amb canvi d’entrenador a mitja temporada (Vinyals en lloc d’Eusebio) i, de declaracions d’uns i altres dient que si els jugadors això o allò (per cert, força jugadors havien estat al Juvenil A amb Vinyals; per tant, si es van detectar comportaments no adequats i, no es va fer res per corregir-ho…), la temporada 2016 va començar amb un entrenador aparegut a darrera hora, amb uns quants jugadors fitxats que no podien jugar pel famós “Cas FIFA” i, amb el desig de tornar a 2ªA ràpidament. La realitat va ser una molt diferent. A finals d’any l’equip estava en posicions de descens a 3ª. Les excuses van aparéixer per tot arreu (“són molt joves”, “no tenen experiència”, “el cas FIFA”…) i, quan va arribar el mercat d’hivern va haver tota una revolució. Un munt de jugadors nous (7?, 8?, 9?... ja no recordo), la qual cosa també va voler dir un munt de baixes.
A l’estiu ja havien marxat alguns com Adama; altres, com Deulofeu, continuen donant voltes per Europa i, sembla que tampoc tornarà. El cas d’aquest darrer sembla prou clar: Qualitat, indiscutible. El caràcter, també. I, jo em pregunto: amb tants entrenadors, ajudants, psicòlegs, etc. que hi ha al Club, ningú s’ha sentat un parell d’hores amb aquest nano per veure què li passa? I faig la pregunta des de la més completa ignorància. No tinc ni idea si això ha passat o no.
Altres jugadors van marxar perquè, per contracte, havien de pujar al primer equip. Grandiós!!! El top de la incompetència. Tenir a un equip formatiu jugadors que pugen per contracte i no per la seva qualitat. I, clar, al primer equip no tenien lloc. I, per tant…
Seguim. Dos noms: Grimaldo i Robert Gonçalves. El primer sembla que no és gaire “amic” de Luis Enrique i aquest no el vol pel 1er equip. Fins aquí, tot perfecte. Ara, si el Club considera que és un jugador amb futur, per què no cedir-lo i, ja veurem dins un temps? Doncs, no. Venut. Sense cap opció de recompra. El segon, un jugador que va venir cedit del Fluminense de Brasil i, ens el van vendre com el recanvi… de Neymar! Va arribar a “cost 0” (això ens van dir), amb una opció de compra, aquest estiu, de 7M€. Primer, que si tenia sobrepés; després, no sabem res més. El cert és que ha jugat, a la Lliga, exactament el mateix que el seu preu: 0 minuts. I, el que és pitjor, sense cap explicació.
Ara, sembla que, pel proper any, es prepara una nova revolució pel B, amb l’objectiu de pujar a 2ªA. Em sembla molt bé… o potser no. L’objectiu del B és preparar jugadors per anar al 1er equip. Quant més amunt estigui el B, més nivell competitiu i, per tant, millor pels jugadors. Fins aquí, la teoria és fantàstica. El problema és posar-ho en pràctica. Hi ha hagut partits del B on només 2 jugadors eren formats a La Masia. 2!! Això és el Barça B?????? Això és un equip de formació???? Si em diguessin que l’any que vé hi haurà 4 ó 5 d’aquests “nous” al 1er equip, encara ho podria entendre, però, sembla que això no serà així.
Aquesta revolució, a més, sembla que anirà encarada a buscar/fitxar un altre tipus de jugadors: ara s’han de buscar jugadors més “fisics”. Es a dir, que Roura continuarà treballant, com hem dit, “el model”, però, quan arribin a 17 anys, només els més grans i forts continuaran. Es això, oi? Es a dir, com he dit abans, tres “Secretaris Tècnics”, cadascún fent la guerra pel seu compte, sense que no hi hagi ningú, a nivell Tècnic Executiu, que marqui la línia del Club. Així anem.
Per a què volem un “Futbol Formatiu Amateur” farcit de jugadors de qualitat si, quan arribin al Juvenil B, no els voldrem per ser petits? Per a què volem uns Juvenils i un B si, difícilment, no aportaran jugadors al Primer Equip? I, aportar vol dir jugadors capaços de fer la competència als que estan jugant. Tenir 20 minuts en un partit de Copa contra un equip de 2ªB…
Zubizarreta ho va dir un dia, quan encara era el Director Tècnic: “Si no trobem fora el que busquem, haurem de mirar dins de casa”. Traducció: la prioritat del B NO és la formació de cara al primer equip. La prioritat del B és… jo no la veig.
Per cert, sembla que Samper és un d’aquests jugadors que, com que té poc “físic”, ho té força complicat per quedar-se al 1er equip. Res més a dir.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

dimecres, 23 de desembre del 2015

ALGUNES NOTES

Algunes notes i comentaris sobre l’actualitat blaugrana:
1.- Messi és el millor. Sens dubte. Pot jugar caminant, pot córrer o, pot fer el que vulgui. Quan hi ha de ser, hi és. I, mentre ell hi sigui, anirem guanyant títols. Després... ja veurem.
2.- La  manera de jugar de Luis Enrique cada cop sembla més “aquella”. Curiosament, quant més ens assemblem a “allò”, més importància tornen a tenir jugadors com Busquets a qui alguns ja volien enviar a la banqueta i posar Mascherano al seu lloc. Com si fossin el mateix. Com si fos un canvi de cromos.
3.- En aquest línia, es va canviar el model (no va ser evolució, va ser canvi, que quedi clar), per tornar, ara, el més proper possible al model. El pitjor és que no sabem si el model és de Club o d’equip.
4.- Iniesta (84), Piqué (87), Messi (87) i Busquets (88), ja hi eren quan el Mundial de Clubs de 2009. Thiago (91) i Sergi Roberto (92), havien de ser els següents. El primer ja no hi és. El segon, encara no està consolidat. Perill.
5.- Si al gener s’han de portar 5 ó 6 jugadors per salvar el “B” (que juga a 2ª B, no ho oblidem, després de baixar l’any passat), vol dir que alguna cosa s’està fent molt malament. La missió del B és la de servir per preparar els jugadors pel 1er equip.
6.- Tants jugadors que venen i van del “B” també vol dir que alguna cosa no es fa com toca a nivell de planificació i scouting. Al “B” han d’arribar jugadors per anar al 1er equip, no per fer operacions mercantils.
7.- Està molt bé que la Secretaria Tècnica vagi amunt i avall i intenti tenir el màxim d’informació sobre jugadors arreu del món. El problema és que hem passat de “El que no trobem a casa, ho anirem a buscar fora” a “El que no trobem fora, ho anirem a buscar a casa”.
8.- El Club està en “situació econòmica immillorable”, però no podem fitxar al gener, perquè no compliríem amb l’EBITDA i, s’haurien de convocar noves eleccions. O sigui, que igual no estem tant bé.
9.- Sembla que l’única manera que té el Club per aconseguir nous ingressos és mitjançant acords amb sponsors. Acords que no sabem què signifiquen realment pel soci. Què donem a canvi? No ens ho diuen. Parlen de “clàusules de confidencialitat”. Tenint en compte que tot s’havia de fer amb “transparència”...
10.- Tot això, amb una reforma de l’Estadi de la que encara no sabem si disposem dels permisos de l’Ajuntament i la Generalitat ni, tampoc, com es finançarà. Recordeu que 200M€ venien de rebaixar el deute de 400 a 200M€ per poder-se endeutar de nou. Avui en dia, el deute està a més de 300M€. Complicat. Molt complicat.
11.- El Club continua als Jutjats (i perdent els judicis). El darrer cas, amb unes factures pagades per unes feines no fetes. A qualsevol lloc normal això hauria de fer dimitir als responsables. Aquí...
12.- Tots sabem que la culpa és de Jordi Cases i de “la mà negra”. Curiosament, els jutges (tant civils com esportius), diuen tot el contrari. Per què serà.
13.- No doneu més voltes. L’equip aguanta el Club. El dia que l’equip deixi de guanyar (i ho hem vist aquest any després d’Anoeta), la situació serà insostenible. Els que em coneixeu ja sabeu que jo no vull que l’equip perdi mai. Ni l’equip, ni el Club, mereixen aquests dirigents que tenim. Ja sé que hi ha hagut eleccions i, que Bartomeu va guanyar de manera clara. Cap dubte. Ara, que hi ha molts socis que voten en funció de si la pilota entra o no entra, també està molt clar. I, els mateixos que han votat Bartomeu ara, seran els que demanaran la seva dimissió en quant l’equip perdi 2 partits seguits. I tornem al punt 1. Serà capaç Neymar (més enllà dels 57,1M€ o els que siguin), de fer el que ha fet l’argentí quan aquest ja no hi sigui? I, no es tracta d’un parell de mesos, com ha fet ara per la lesió de Messi. Es tracta de fer-ho un any sí i, l’altre també.
I 14.- El “repòquer” d’aquest any només té 1 punt de comparació amb el sextet o amb la Champions de París. I, és que portem 10 anys al cim del futbol mundial. Mai ningú havia estat tant temps allà dalt. I que duri, perquè si no...
En fí, que només queda desitjar Bon Nadal i Feliç Any Nou per tothom!
Jordi Pascual
Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

dissabte, 25 de juliol del 2015

FINAL DE PARTIDA

Finalment, ja hem tingut eleccions al Barça. Bartomeu ha guanyat clarament i serà el President els propers 6 anys (en teoria, que tots coneixem com va aquest Club...)
Com que hi ha hagut molts anàlisis d'aquestes eleccions, crec que no importa que en tinguem un altre més. O sigui, aquí està.
BARTOMEU: El triplet i el trident. El triplet i el trident. I que tot funciona molt bé. I, el que no funciona, és culpa dels altres. Amb això i, el suport d'una premsa indigna de tal nom (tret d'excepcions), que ha amagat als socis totes les questions "dolentes", ha tingut prou per guanyar. No ha presentat cap programa (aneu al seu web, a veure si el podeu trobar) i, tampoc li ha fet falta. Va demanar fair-play al gener, quan va dir que hi hauria eleccions a final de temporada, però ell, i els membres de la seva Junta s'ho han passat viatjant amunt i avall des d'aleshores en nom dels "actes del Club". No ha volgut anar a cap debat amb els altres candidats, llevat de l'obligat a TV3, que és l'essència de la democràcia. Ara bé, és l'escollit de manera majoritària pels socis i, si aquests pensen que el Club ha de ser això, és la seva decisió. Temps tindrem per comprovar si aquest Club es converteix només en un equip de futbol.
LAPORTA: Crec que es va equivocar tant en el timing com en l'estratègia. Va dir que es presentava a les eleccions a darrera hora i, va semblar que ho feia perquè ho havia de fer i, no perquè realment hi cregués. Tampoc va presentar cap programa concret (també, aneu al seu web), i, si un bon grapat de noms, la veritat, molt il·lusionants. El seu programa, com a tal, va ser "ho vàrem fer així i, així ho tornarem a fer si guanyem". Va semblar aquell estudiant que tot ho deixa pel darrer dia fiant-se de la seva memòria i, aquesta li falla a l'examen final. Tot i que, damunt l'escenari és el millor de tots amb diferència, el dia del debat va estar a un nivell baix, sense entrar pràcticament en el cos a cos amb Bartomeu (i, està claríssim que Laporta és molt millor en aquest sentit). Si vol continuar a la cursa, crec que ha de fer una profunda autocrítica i, començar a treballar des de zero.
BENEDITO: Va treure 8000 vots el 2010 i ara 3000. Vol dir això que la gent no li ha fet confiança o, que ha fet una mala campanya? Segur que no, però, Laporta no hi era al 2010 i, no tenia cap substitut clar dins el seu grup i, ara sí que hi era. Es molt possible que, sociològicament, els votants d'un i altre estiguin molt propers, tot i que, els models de Club defensats siguin força diferents. Va presentar les seves "100 propostes" com a programa i, moltes d'elles, la veritat, força interessants. S'ha passant 5 anys picant pedra per tot el país. De treballador, no crec que ningú li pugui dir res. No obstant, com ja he dit algun cop, crec que li falta alguna cosa per ser un líder mediàtic i carismàtic. Dubto que, després de 2 derrotes consecutives, pugui presentar alguna cosa més il·lusionant de cara al futur. Veurem.
FREIXA: Un programa força ben presentat (aneu al web, com tots els altres). Un grup de noms prou coneguts de l'afició, conjuntament amb un altre grup de "treballadors del futbol" desconeguts de la majoria del gran públic. No obstant això, ja vaig dir des del primer moment que la seva credibilitat, per mí, era nula. Ha estat els 5 anys amb aquesta Junta i, ara la critica a tort i a dret. "Tot es feia malament, els membres de la Junta no teniem informació..." Pregunto: Per què no va marxar, si així era? Si algun dia és capaç d'explicar-ho bé (ho dubto), podria ser un candidat interessant.
BATISTE: Jo respecto molt les idees de tothom, però, no puc arribar a entendre que un grup que només es presentava amb la idea de tenir la famosa "grada d'animació" i, que hi hagi preus assequibles per als desplaçaments als partits, hagi estat a punt de ser candidat. O, potser és això el que realment importa al soci. Que l'equip guanyi, no importa com i, que el podem anar a veure on sigui d'Europa.
FARRE: I, seguint el raonament anterior, aquest va quedar molt més lluny de poder ser candidat. I, en canvi, tenia un programa força interessant. Fins i tot, un sponsor que posava més diners que Qatar Airways! La part positiva, per mí, és que, ara que ja sap com funciona i què s'ha de fer, pot ser un candidat força interessant de cara a properes eleccions.
MAJO: Més enllà de la idea del vot electrònic, força ben explicada, no li compro res. Majó és aquella persona que va dir "Messi, millor calladet", quan l'afer Faus-Messi ("ese señor", recordeu?). Com Benedito, ja ha estat (i perdut), a més d'unes eleccions, cosa que entenc que no el fa per un futur.
FONT: El seu nom va sonar moltes setmanes com possible candidat i, finalment va decidir, per falta de temps, no presentar-se i, preparar les properes eleccions. Veurem què passa.
JUNTA GESTORA: No era cap candidat, però ho ha semblat. Han comprat, venut i traspassat jugadors durant el període electoral, anant molt més enllà del que diuen els Estatuts, amb l'excusa de "Ho demana l'entrenador". Innaceptable a un Club com el Barça.
Personalment, m'ha fet molt content veure com moltes de les idees que he anat posant en aquest bloc en els darrers mesos sobre el "Model de Club" i altres, han aparegut en molts dels programes dels candidats. No vull dir (que també podria ser), que algunes les hagin copiat. Al contari, el que em fa content és veure que, algú desconegut com jo no estigui tant lluny, en quant a concepte de Club i manera de fer les coses d'aquests que s'han presentat a les eleccions. També, sabeu que vaig estar dins el grup "Origen", que vàrem arribar a presentar un programa i, que finalment vàrem decidir no presentar-nos a les eleccions. Ara mateix, no sé si intentarem participar a les properes.
Sé que hi haurà candidats que llegiran això i altres que no. A alguns els hi agradarà i a altres, no. Es el que hi ha. En qualsevol cas, aquesta partida ha acabat i ara comença una de nova. Veurem què passa!
Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP

dimecres, 24 de juny del 2015

ESPAI BARÇA

Jo volia escriure sobre les eleccions i els pre-candidats. De fet, ho tinc mig preparat. No obstant això, el que he llegit de Josep Mª Bartomeu sobre l'"Espai Barça" m'ha fet canviar d'opinió. Segons el pre-candidat i ex-president no electe (però legítim), si no guanya la seva candidatura es difícil que es faci aquesta reforma. Anem a veure:
1) La reforma que van aprovar els socis va ser "tot o res". No hi havia alternatives. Era la proposta de la Junta o no fer cap mena d'actuació.
2) Es va presentar un Projecte per un import total de 600M€, quan aquesta mateixa Junta era contrària al conegut com "Projecte Foster" de Joan Laporta, que costava 300M€... perquè era molt car.
3) Es presenta a votació la construcció d'un nou Palau Blaugrana, quan aquest ja estava inclòs dins el Programa Electoral. Quina és la raó per fer-ho? Aquest nou Palau tindrà una capacitat de 10.000 espectadors. El mínim que demana l'Eurolliga de Bàsquet. Tant poca confiança en omplir-lo hi ha? No pot ser de 12.000 ó 15.000 espectadors?
4) Desapareix el Mini-Estadi. Si ja hi anava poca gent (i més val no parlar del partit del Barça B contra el Betis), creieu que hi anirà molta a Sant Joan Despí?
5) De la 1era Graderia desapareixeran unes quantes files de seients (no sabem quantes), per donar pas a tota una sèrie de "Llotjes VIP" i "Hospitality". "UEFA ens obliga", diuen. MENTIDA. Així de clar. I quan vulguin els hi demostro. Que ensenyin la reglamentació d'UEFA que obliga a fer això.
6) Es posarà cobertura WiFi a tot el Camp Nou. Això no estava també al programa electoral i, tampoc no ho han fet?
7) Es milloraran els serveis de restauració amb cuines i sistemes d'extracció més moderns, ens diuen. A veure, tants estadis que heu vist i, no us heu adonat que el que fan falta són restaurants de veritat, on la gent pugui tenir diferents ofertes (entrepans, aperitius, menú, carta..) i, no un millor sistema d'extracció de fums?
8) Una part dels diners necessaris per fer la reforma sortiran de les concessions de tots aquests i altres espais (botigues, etc), que es fan a llarg termini (poden ser fins a 50 ó, fins a 99 anys); aquest punt va estar confirmat pel, aleshores, Vicepresident Faus ("ese señor", recordeu?) preguntat sobre el tema en una de les presentacions de la reforma. Ara bé, tinguem clar que, si ens donen els diners ara, durant tots els anys de la concessió no veurem res. O no és veritat? Quins ingressos d'explotació tindrem, per tant?
9) El nombre d'abonats del Nou Camp ha baixat fins a 84.000. Es a dir, que hi ha uns 15.000 seients disponibles al públic per cada partit. Això, mentre hi ha una llista d'espera prou llarga de socis que volen un seient. De mentres, en època de Laporta es van canviar els seients per uns altres més estrets, de manera que la incomoditat actual és prou clara o força zones del camp, sense que la Directiva actual hagi fet res per arregalar-ho.
10) Per tant, ens parlen d'una reforma on els socis, més enllà d'escales mecàniques i ascensors, en sortirem poc beneficiats. 420M€ només pel Camp Nou no crec que estiguin justificats.
Ara, no ens equivoquem en una cosa. Cal una reforma important del Camp Nou. En molts aspectes, com ja he dit molts cops. No és tants sols escales mecàniques, ascensors, WC més nets i cuines amb millor sortides de fums. La reforma que li cal al Camp Nou és molt més que això. No ens equivoquem. I, tampoc he sentit cap pre-candidat dient que no farà res en aquest aspecte. El que ha fet Bartomeu amb les seves declaracions és, purament, xantatge emocional al soci.
Cal una reforma del Camp Nou? Sí. Així de clar.
Cal aquesta reforma que ens proposen? No. Així de clar.
Cal un President amb aquestes idees? No. Encara més clar.
Jordi Pascual

Em podeu seguir a twitter: @JordiPascualP